Això d'estar enganxats a les noves tecnologies, i a la vegada dependre d'elles, és una putada! t'ho miris per on t'ho miris. A casa hem estat un mes aproximadament sense ordinador. Doncs avui que el tenim amb nosaltres (ja parlem d'ell com si fos un membre més de la família) hem tingut moments de màxima tensió amb espentes i baralles per tal de ser el primer en posar el cul a la cadira del davant per tal de fer-se'l seu.
Quina tristor! Peró és que fins i tot hem hagut de simular que l'apagàvem perquè al nostre fill petit no li ha donat la gana d'acabar-se el pollastre perquè havia d'anar a l'estudi a mirar els Cantajuegos.
Serà possible?. Què hem fet els humans per deixar-nos dominar d'aquesta manera?. Ara per ara tots anem enganxats a algun tipus d' artilugi, que si tablets, que si ipods, que si portàtils de mides i models diferents, i que si el sursum corda!.
I ja no parlem del mòbil clar. Tota la nostra vida és allà!, que si perds l'agenda del telèfon i ja no pots trucar a ningú, que si tens inquietuds i vinga fer fotos amb el telèfon, que si et passa alguna cosa has perdut mitja vida.
I així gairebé amb tot. Jo crec que estem perdent moltes habilitats, (de ben segur que alguns no notaran la pèrdua!) i ens estem deixar portar massa sovint per la comoditat. I això a alts nivells es podria traduir en idiotesa. Estat per altra banda necessari perquè els ventrílocs de la societat moguin els fils de la nostra reservada intel·ligència i en facin l'ús que en creguin convenient.
Així ara enlloc de ser individus som grans masses de gent exposada a la corrent que marquen les grans companyies de telecomunicacions.
No és d'estranyar doncs notícies com la que vaig sentir abans d'ahir on alguns mitjans de comunicació alertaven que 25 milions de parelles s'havíen divorciat per culpa del Whatsap. K fort no?.
Una aplicació és capaç d'entrar i destruir una relació?, una família? una vida?. No tinc paraules, però ara que ho penso, si l'avantatge d'aquesta és que pots parlar al segon amb qui vulguis, la desavantatge és que t'hi passes tot el dia enganxada, perquè reps missatges constants i el fet de respondre'ls tots, et comporta dedicar-hi un temps el qual probablement destinaries a altres coses. I de mans en tenim dues i de dits 10 (sempre hi haurà excepcions) dels quals només un és el que utilitzem per a fer aquesta tasca i ho fem "a full"!.
Però bé, això és un fet i com que formem part del sistema no ens queda més remei que acceptar-ho. Altre cosa és que ho fem amb mesura, no fos cas que el títol "d'enze" el guanyi un mateix!.