MARES!

Sé que ja ha passat, però no vull deixar de parlar de la celebració del Dia de la Mare.

Què se suposa què celebrem? Que som mares. 

I això ja és motiu perquè una mena d'imant ens uneixi sota una mateixa condició. I d'aquesta manera ens fem costat totes, conegudes i desconegudes, properes i llunyanes.
Amb la primera llum del dia, ja comences a rebre tota classe de felicitacions: divertides, gràfiques i aquelles tendres que de llargues mai s'acaben, i que depenent del ball d'hormones que tinguis en el moment de rebre-les et fan fins i tot tenir ganes de plorar.

Perquè en el fons tots aquests missatges no deixen de ser un reconeixement a una tasca que mai de la vida, es podrà valorar en tota la seva dimensió.
És cert que nosaltres en podem ser conscients, però no ens enganyem, la majoria de les nostres parelles, amb el pretext de ser un desig per la crida de la maternitat, no consciencien que de vegades pot arribar a ser més dur aquest treball, que molts dels que realitzen ells fora de casa.
Així doncs he volgut fer la meva aportació personal amb un seguit de frases donades per situacions que sorgeixen al llarg de la nostra infinita jornada laboral. Que de ben segur, alguna de vosaltres compartirà.

Qui fa dormir els nens?, qui escolta la seva respiració mentre dormen?, qui s'aixeca quan tenen malsons?, qui els prepara la roba per demà?, qui els desperta amb tendresa cada matí?, qui els hi dóna l'esmorzar?, qui revisa les motxilles?, qui els porta a escola?, qui els recull?, qui insisteix que es posin els abrics quan fa fred?, qui segueix la rutina i els horaris?, qui prepara els aniversaris?, qui es preocupa dels regals?, qui ha sortit per comprar-se roba i ha tornat a casa només amb roba per ells?, qui canta amb veu baixa les cançons del festival de nadal?, qui repassa els exàmens?...... Qui sap quan estan malalts amb una simple mirada?, i quan estan tristos?, qui sap de qui s'enamoren?, i qui els hi ha trencat el cor?, qui sap el que els fa fràgils?, qui faria sempre d'escut per ells?, qui sap els seus desitjos?, i les seves pors?, qui sap els seus somnis? I així em vénen mils de preguntes al cap, però totes amb una sola resposta: LA MARE.

Des que saps que estàs embarassada ja pateixes perquè tot vagi bé, perquè la criatura arribi a terme, perquè no hi hagi complicacions el dia del part. I des del dia que neixen saps que l'aventura acaba de començar, i any rere any desitges que no s'acabi perquè en el fons sents que qui ha donat sentit a la teva vida són els teus fills. I tu, només tu, voldràs posar el punt final de la teva història, esperant tenir prou edat per a saber que ells comprendran que has acabat un cicle, però que el seu ha de continuar.

Perquè cada dia, és el dia de la mare. A totes FELICITATS.