Foto: Amílcar Moretti
Aquest costum que tenim les dones d'asseure'ns a la cadira que està més aprop de la cuina, i que fem a tots els àpats, és un greu error que paguem més tard. D'acord que en tenim tendència, però actuar així fins i tot en els dinars familiars és un delicte. Mentres tothom està acabant les postres, tu encara has de començar el primer plat: que si al menjar li falta sal, i tu t'aixeques. Que si ara a part d'aigüa, vi, gasosa hi falta la coca-cola, i tu t'aixeques. Que si als petits els hi caigut la meitat del menjar per terra, i s'ha d'escombrar abans que no ho trepitgi tothom, i tu t'aixeques. Que si fas curt de pa, i tu t'aixeques, i així podríem estar hores i hores i al final s'acabaria ajuntant el dinar amb el sopar, i aquest amb l'esmorzar!
I de sobte et trobes gairebé sola a taula, amb la forquilla a la boca, ordenant-li a aquesta que has de menjar, tot i que ja has perdut la gana.
Però la cosa no s'acaba aquí, quan ja abandones tota idea d'alimentar-te, comences a desparar la taula i aleshores descobreixes que les persones que fins fa una estona eren amb tu al menjador, ara no saps per quins set sous estan escampades pel pis, fent no sé què, i evidenciant que allí hi viuen descendents d'Atil·la!. Perquè si normalment tens la casa recollida, aquest dia per a o per b no has tingut temps d'acabar d'endreçar-ho tot.
Però la cosa no s'acaba aquí, quan ja abandones tota idea d'alimentar-te, comences a desparar la taula i aleshores descobreixes que les persones que fins fa una estona eren amb tu al menjador, ara no saps per quins set sous estan escampades pel pis, fent no sé què, i evidenciant que allí hi viuen descendents d'Atil·la!. Perquè si normalment tens la casa recollida, aquest dia per a o per b no has tingut temps d'acabar d'endreçar-ho tot.
I tu amb un gest desesperat fas una crida al·ludint que és l'hora del cafè, amb l'esperança que hom torni a taula i deixin d'ensorrar el que queda de les habitacions. I mentre uns s'asseuen amb el café, copa i puro, tu corres com una gasela cap a la cuina a rentar els plats, no fos cas que vingui la tieta i t'exposi una tesina sobre com netejar la cuina, perquè és veu que la teva manera de fer no és la correcta. Això cas que no et trobis la sogra espiant-te des de la porta, sense dir res i observant tots els teus moviments com si després n'hagués de passar l'informe al CESID.
I vet aquí els dinars familiars! que acaben deixant-te esgotada i amb un pis que es podría declarar com a zona cero.
Visca els restaurants!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada