L'aventura de fer alguna cosa que pot arribar a la gent sempre és emocionant. Si més no, és com ha estat la meva col·laboració en el còmic d'Olga Resina Pelfort, Sergio Pérez Moya, i una servidora, editat per Ooso Còmics.
Després de compartir nits de vetlla amb ells, mitjançant les xarxes socials i treballant a hores intempestives, hem presentat el Supercatalà. Diari d'un català indignat.
No cal dir que el títol per si sol dóna pistes més que evidents de què va aquesta novel·la gràfica. Però per si algú encara no ho té clar, diré que és un noi de vida normal i corrent, que tot i amb una carrera (estroncada perquè actualment la investigació és per als governants l'últim cagalló de la tira) s'aficiona als còmics per tal de donar sortida als seus artefactes robòtics, i ell mateix fart de la situació socio-econòmica que estem patint, acabarà convertint-se en un superheroi, protagonitzant la primera de les seves aventures, fent de la indignació l'acció, en aquest cas contra el poder financer.
I fins aquí el resum d'aquesta primera història del nostre personatge, que esperem que n'esdevinguin una rere l'altre, amb més temes pendents de resoldre, que no cal dir que en tenim per parar un carro!
I vet aquí que hem començat a fer les corresponents presentacions i clar, jo que des que he passat la frontera dels quaranta tinc les emocions a flor de pell, confesso que he patit nervis, il·lusió i alegria entre d'altres en aquests actes. Bé fins que han aparegut els meus fills, que tot i estar molt disposats a gaudir del moment i sentir-se orgullosos de la seva mare, han dit prou en el moment menys oportú.
No cal dir que el títol per si sol dóna pistes més que evidents de què va aquesta novel·la gràfica. Però per si algú encara no ho té clar, diré que és un noi de vida normal i corrent, que tot i amb una carrera (estroncada perquè actualment la investigació és per als governants l'últim cagalló de la tira) s'aficiona als còmics per tal de donar sortida als seus artefactes robòtics, i ell mateix fart de la situació socio-econòmica que estem patint, acabarà convertint-se en un superheroi, protagonitzant la primera de les seves aventures, fent de la indignació l'acció, en aquest cas contra el poder financer.
I fins aquí el resum d'aquesta primera història del nostre personatge, que esperem que n'esdevinguin una rere l'altre, amb més temes pendents de resoldre, que no cal dir que en tenim per parar un carro!
I vet aquí que hem començat a fer les corresponents presentacions i clar, jo que des que he passat la frontera dels quaranta tinc les emocions a flor de pell, confesso que he patit nervis, il·lusió i alegria entre d'altres en aquests actes. Bé fins que han aparegut els meus fills, que tot i estar molt disposats a gaudir del moment i sentir-se orgullosos de la seva mare, han dit prou en el moment menys oportú.
Tal com l'últim dia, que mentre el periodista Xavier Grasset ens apadrinava l'acte amb un exquisit savoir faire, el més petit s'atansava a la taula on estàvem tots asseguts i no se li acut altra cosa que cridar: "mama que has vist quin caragolet he trobat a la terrassa?". Jo que per despistar no li vaig donar contesta l'única cosa que vaig aconseguir va ser fer-lo cridar més alt, repetint la mateixa pregunta fins que son pare es va adonar de la situació i el va venir a buscar. I no només això sinó que en acabar quan la gent demanava la seva dedicatòria ja em veieu escrivint amb una mà, mentre amb l'altre aguantava les bestioles que sense miraments acaparaven l'atenció dels assistents. Així queda palès que de vegades no cal muntar cap circ perquè t'en sortint els nans.
Jo per si de cas ja m'emporto la carpa!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada