Quin divertiment!

No em fa res sentir-me escèptica, diferent o fins i tot mare desnaturalitzada, quan es tracta d'anar al parc amb els nens. Aquest és un fet que em causa un estrès físic i emocional molt per damunt de les expectatives pròpies.

Ja surts de l'escola amb aquelles bestioles anomenades fills, que sembla que surtin dels "encierros" dels "San Fermines" quan deixen anar els toros!.

I tu que has planejat una estada idíl·lica al parc amb ells, jugant tranquil·lament amb el cubell i les pales a la sorra, o gronxant-los mentre escoltes bellugar els arbres, et trobes que la crua realitat és una altra: ni portes cubell ni pales, ni gronxes tranquil·lament als nens, sentint la brisa a la cara. 

El que sents és una cridòria desfermada, provocada per tota la canalla que entre corredisses bramen, com si estiguessin sols al món. I mentre vas mirant que el gran, que comparteix pilota amb els imitadors de Cristianos i Messis, conscient que ell s'hi esforça però en el fons saps que mai no es classificarà en cap categoria, no es faci mal, no pares de perseguir al petit, que fent-se el gran experimenta pujant i baixant sol pels tobogans que són per nens més grans. I clar patidora que és una, no pot estar asseguda com la resta de mares, que contemplen des de la llunyania amb una desfermada seguretat, com els seus fills desafien sovint la llei de la gravetat.

I vet aquí que intentes mantenir la dignitat entre cares conegudes i no tant, i somrius amb un posat de tòtila que és el que predomina entre la majoria de les mares que comparteixen l'espai lúdic. No cal dir que quan pares l'orella en alguna de les converses, te n'adones compte que la gent té una necessitat desesperada de comunicar-se amb els altres, perquè xerrar ho fan molt, però que els diàlegs tinguin contingut, això ja és una altra cosa.

Per sort sempre ens queda l'excusa d'estar per als petits energúmens, sobretot quan veus que les empentes per aconseguir pujar abans als artefactes que ens ofereix el parc, o mirar de compartir els estris que ha deixat algun dels seus propietaris, poden acabar com el rosari de l'aurora. Moralina: Si estàs al ball, has de ballar! Així que buscarem alternatives.