Estic malalta i encara m'hi he fotut més després de veure el què ha passat a Galícia.
No tinc paraules per expressar el que sento. L'única cosa que em ve al cap (tot i l'embotit que el tinc pels antibiòtics) és que la mort és igual per a tothom, no per les circumstàncies en com arriba, (això ha quedat ben demostrat avui) sinó perquè en aquest moment, ja no hi ha diferències; no hi ha colors, ni religions, ni rics, ni pobres, ni polítics, ni ciutadans.... simplement som persones que desapareixem d'aquest món.
Per als creients després d'aquest en trobaran un de millor, pels demés tot s'acaba, només quedaran els records mentre alguna cosa o persona els mantingui vius.
Ara és quan una es planteja el sentit de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada