Zeppelín

Tinc la panxa tant inflada que si em pengessin un fil per les cames m'enlairaria com un zeppelín. 

Per aquells i aquelles que no sàpiguen exactament a què em refereixo els hi deixo aquí una de les definicions del Google, concretament el que diu la Wiquipèdia:

Un dirigible es un aerostato autopropulsado y con capacidad de maniobra para ser manejado como una aeronave. La sustentación aerostática se logra mediante depósitos llenos de un gas de menor densidad a la atmósfera circundante. Difiere de la sustentación aerodinámica, obtenida mediante el movimiento rápido de un perfil alar, como en el ala de un aeroplano o las aspas de un helicóptero.

Doncs això, un aerostat (mitjà de transport que va per l'aire) que pot tenir diferent format i mida, i convertir-se amb aeronau, és a dir el mateix però amb un sistema més sofisticat, els dipòsits dels quals s'omplen de gas. 

Vet aquí la meva semblança! i vosaltres direu però aquesta dona que s'empatolla?. M'explicaré: no us heu plantejat mai que de vegades la panxa que lluïm no és deguda a una acció desenfrenada de menjar?. Doncs a mi em passa el mateix, ara que per força has de veure't gairebé nueta per anar a  la piscina o la platja es quan et preguntes què has fet malament. I jo he analitzat em precisió la dieta que he seguit durant aquests mesos, abans d'ensenyar el que irremediablement sembla un nou disseny d'aquestes naus. 

Tanmateix he intentat convencem que no es tracta d'una constant golafreria, més aviat d'un desatent o disconformitat, amb una barreja d'ansietat i grans dosis d'estrés provocats per la situació en què ens trobem la gran majoria del poble (no del poble on visc, esclar, em refereixo a la ciutadania en general). La feina... no hi és, els diners....tampoc, les distraccions....jo en el meu cas les pago ben cares, quan obro la nevera per agafar  les carxofes, el meu fill petit ja m'ha fotut per terra els ous que he batut per fer-hi la truita!. 

I com aquest, en podria posar un munt d'exemples, que  justiquen una insatisfacció personal que confirma certament que el meu dipòsit estigui més ple de gas que no pas de greix!!!. 

Així des d'aquest instant he  decidit deixar córrer això d'obsessionar-me pensant que estic grassa. I compte! (i no és una amenaça) que cada certs dies puc posar-mi ales (les aspes encara no s'han inventat per aquesta indisposició que sofrim les dones cada 28 dies!) i sortir autopropulsada cap al supermercat, que les obligacions no me les eximeix ningú. Clar que sempre em quedarà l'opció d'anar-me'n a la farmàcia i comprar-me una caixa de supositoris d'aquells que recorden el Hindemburg (1935), ja hi tornem a ser amb les aeronaus! però aquest cop crec que faré cap a l'excusat!.