Els timadors!.

Ahir vaig fer meva la frase que diu, que allò que és econòmic resulta car.

Mengem barat perquè hem hagut d'ajustar el nostre pressupost i amb tanta marca blanca veurem si al final no acabem com els colors de l'arc de Sant Martí!.  Ja procurem no emmalaltir no fos cas que hàgim de comprar els medicaments receptats, això sempre i quan, t'entri pel seguro, perquè si no és així ja has begut oli, probablement la recepta et caducarà esperant a ser utilitzada, llàstima que aquesta no s'hi pugui asseure!.

Jo mateixa ahir vaig haver de comprar a la farmàcia unes gotes pels ulls que en diuen llàgrimes artificials, i no vegeu si em van rajar les meves quan em van dir el preu, de poc que no les torno demostrant-li al farmacèutic que ja no les necessitava, però és clar tampoc cal anar ensenyant el cul, per tot arreu. I parlant de culs, després me'n vaig anar de pet a un supermercat que està molt de moda ara, (i per cert que d'aquest n'han proliferat molts amb poc temps, no sé jo si serà per la facilitat en què es rumoreja que han aconseguit els terrenys) per comprar quatre coses que em feien falta; paper higiènic, sucre, llet i uns salvaslip. Les dones ja ho tenim per la mà això de comprar-ne, però entenc perfectament que el nostre marit, company, parella o amic s'acolloneixi si ho ha de fer, perquè l'assortiment que hi ha d'això és molt superior a les tipologies del cafè, i mira que n'hi han!, ara ja només faltaven les capsuletes. Però bé el cas, és que miro marques, preus i òbviament els ulls se'm claven a les que hi posa salvaslip clásico a un euro. Jo com no podia ser d'altra manera m'hi vaig llençar al damunt, com qui agafa l'última barra de pa del forn. Així que satisfeta me les emporto a casa. I avui quan les he estrenades que us haig de dir... que ni el cul de la meva preciosa neboda s'hi podria ajustar, i això que la nina té només 4 anys.
Per Déu nostre senyor, com s'atreveixen a enganyar-nos de tal manera. Quan ho he vist he hagut de tornar a llegir la capsa perquè m'he pensat que després de 20 minuts intentant triar, potser encara m'havia equivocat i me n'havia agafat d'aquells per posar al tanga, però no ha estat així. La vista no em va traicionar Salvaslip clásico ben clar que ho diu. Au, ara vés i fota't, que perquè em tapin una mica me'ls hauré de posar de dos en dos. Ja ho veieu, més ràpid que els gastaré i més aviat que me n'hauré de comprar uns altres.


Tinc una amiga que és metgessa i us en faríeu creus del que m'explica, els treballadors de ras, hi van gairebé amb els membres amputats subjectats per simples tiretes o venes, tot per no perdre la remuneració de la jornada laboral.

Ai làs! i després ens horroritzen les pel·lícules Gore!. Sí el que fot fàstic de veritat és el que li està passant a molta gent, pel simple fet de viure.
Però què hi farem? els que anem justos de diners no tenim alternativa, ens tenen ben agafats pels ous. Això sí pobrets però alegrets.

TREBALL NOCTURN

La idea d'aprofitar les nits per a fer alguna cosa de profit (no cal malpensar, em refereixo a treballar), ha estat un dels meus propòsits diaris des de fa anys. Peró la son no m'ho ha permès, ja se sap amb dues criatures acostumades a adormir-se amb la mare i sense tenir jo la capacitat per desdoblar-me, la cosa ha estat ben difícil, més aviat com deia o diu el nostre benvolgut pallasso Tortell Poltrona, amb aquell magnífic circ de puces, ha resultat un "difícil exercise". 

Però ara no fa pas gaires dies parlant amb una coneguda que es troba en una situació familiar semblant, em va comentar que portava un mes treballant de nits. I consti que no fa de Pepa! es diu Olga, i més aviat es dedica a les arts gràfiques, és creadora de còmics, i ran d'un encàrrec per part d'una coneguda editorial, s'ha hagut de treure hores de son per dedicar-les a pencar, això sí, a base de cafès. Així que després d'aquella conversa em vaig plantejar que potser li hauria de seguir l'exemple i provar-ho. Tenint en compte que els meus intents de treballar en horari diürn han estat un fracàs, perquè jo no sé les dels altres, però les meves criatures quan s'ensumen que sóc a l'estudi ja els hi falta temps per a ser-hi. I quan no hi ha hagut baralles entre els nens per triar entre Bola de Drac o Merlín el Encantador ignorant-me completament, m'he trobat al petit intentant arrancar les peces del teclat, i quan no, he hagut de seure'm amb tots dos a sobre  (es veu que això de fer servir cadires diferents a casa no s'estila gaire) l' un sobre les cames i l'altre ben enganxat al darrera amb la seva pelvis clavant-se'm a l'esquena, ben mirat aquest també podria resultar un bon número de circ!. I la veritat és que moments d'histèria i cridòria no me'n calen més dels necessaris, que no oblidem que ja tenim una edat i que la paciència és una virtut que defineix al Santo Job, i no una qualitat constant en la resta dels mortals. 

Així que havent posat fil a l'agulla em trobo que els nens ja dormen sols, sense gaudir de la meva companyia i jo estic treballant en hores intempestives, acompanyada del silenci que omple el pis i que només es veu interromput per la respiració dels qui dormen, deixant-me sola a la fi, per poder donar sortida a les meves petites inquietuds. 

Potser tants anys de sacrifici hauran valgut la pena.

Per a aquells que no sàpiguen qui era el Sant Job, aquí deixo un resum que he trobat per google sobre aquest personatge. Confesso que després d'haver-m'ho llegit he decidit treballar més el tema de la paciència.

Según la Biblia, Job era un hombre rico y afortunado: poseía 7.000 ovejas, 3.000 camellos, 500 pares de bueyes, 500 asnos y numerosos obreros, además de una bella mujer y 10 hijos bien avenidos.

Job destacaba principalmente por su gran comportamiento, siempre preocupado por no ofender a Dios. Tal era así que la conducta llamó la atención de Satanás, quien un día le propuso al Señor que probara a su discípulo. El Diablo lo tenía claro: si Job perdía su riqueza y las cosas empezaban a irle mal, cambiaría de actitud y terminaría traicionando a Dios.

Satanás se equivocó: Job superó dificultades de todo tipo -calamidades climatológicas, robos, enfermedades,…- con gran humildad, paciencia ilimitada y fidelidad incondicional.

Dios, orgulloso y agradecido, compensó al santo Job con el doble de los bienes que tenía. Éste vivió una larga vida de 140 años y fue muy feliz.

M'agrada el Nadal!

M'agrada el Nadal....

Així comença un dels poemes del festival de Nadal del meu fill.

Espectacle que per a molts/es és una estona d'histèria col·lectiva, ja que sovint estem més nerviosos els pares per allò que el nen no es quedi en blanc, després d'estar dies i dies assajant a casa, que no pas els protagonistes. I si portes la càmera de fotos i et vols col·locar a primera fila, comences amb timidesa, i acabes perquè t'importen una merda els qui tens darrere per tal d'aconseguir una bona imatge del teu fill. I després de tantes emocions amb les cançons i el poema et veus amb l'obligació de mostrar la teva satisfacció al personal docent de l'escola, no pensessin que ets una mare freda i insensible. I el millor és quan has d'establir conversa amb pares amb qui ensopegues sense voler i amb els que gairebé després de no sé quants anys de veure-us, mai no hi has creuat paraula.

Però tot i així marxes satisfeta i respires profundament perquè saps que comença un parèntesi especial, en la teva vida rutinària.

En aquest moment és quan et deixes portar per la fantasia i t'imagines uns dies plens de tendresa amb els qui t'envolten. Et vénen al cap imatges idíl·liques on planeges amb il·lusió les vacances més esperades per als petits, per allò dels regals i la màgia. I quan ja t'has posseït i el teu cap està ple de postals nadalenques a l'estil d'en Norman Rockwell, apareix un llum vermell (no pot ser de cap altre color) que s'encén al teu cervell i t'avisa que la realitat en aquest cas no supera la ficció.

Aleshores et desinfles com un coc tret abans d'hora i comences a pensar com us ho fareu per anar a comprar els regals sense que els nens se n'adonin. Això comptant que t'hagin ingressat la nòmina a temps, perquè si no ja faràs mans i mànigues!. I com qui té el repte d'acabar un trencaclosques, tu planifiques cada dia festiu: amb qui faràs cagar el tió? amb qui dinaràs el dia de nadal?, amb qui el de Sant Esteve?, amb qui acomiadaràs l'any? i amb qui celebraràs els reis?

Amb el risc que normalment comporten les trobades familiars, en aquesta època de l'any es veuen especialment afectades per la forta sensibilitat entre tots els presents. I tu que no ets practicant, pregues a Déu (és el més adient) que la cosa no acabi amb la fava del tortell al cap del qui no et pot veure, o un tap de cava, disparat amb mala llet et buidi l'ull deixant-te guerxo i marcant així l'inici del nou any.

I, com si el temps s'hagués accelerat, et trobes fent cagar el tió amb els teus fills amb un estrès marcat per la immediatesa sense saber a on has amagat els regals, i corres a escalfar el bastó amb un intent desesperat de frenar els nens que estan desesperats per trobar els regals sota el cul del tronc màgic.

Passades unes hores ja estàs assegut a taula dinant amb la família, amb els nervis d'haver arribat tard per culpa del temps destinat a trobar aparcament. Perquè ja se sap que les multes aquells dies proliferen, fent l'agost dels qui les posen, sense tenir cap indici de compassió en dies tan assenyalats. I així successivament passes Sant Esteve, cap d'any i Reis, a on fins i tot la cavalcada és resolt amb poc més de 20 minuts. I tot ha passat tan de pressa que no has pogut assaborir res del què havies planejat.

Així que ja estàs portant els nens a l'escola i atrapada per la quotidianitat, cada dia ets més conscient que vius la vida dalt d'un tren d'alta velocitat, fent equilibris per no descarrilar en qualsevol tomb.

Una altra vegada, si és que hi és, compraré amb antelació el bitllet per la màquina de vapor. Les carraques velles tenen l'avantatge que ho fan tot més lent.

Ara ve Nadal, 

matarem el gall,
i a la tia Pepa
 li donarem un tall.


Que hi fas aquí Pepa
 que hi fas aquí dalt?
- 
Em rento les mitges
 i el meu davantal, 
per anar bonica
el dia de Nadal.


Per què cantes ara
 si dorm l'Infant?
- Jo canto i refilo 
perquè el dia és gran.
Flor d'un lliri, lliri;
flor d'un lliri blanc.


Ara ve Sant Roc
 matarem el porc 
i a la tia Pepa 
li donarem un poc.




Per cert les Pepes estan de sort, són les que s'ho foten tot!.