Els timadors!.

Ahir vaig fer meva la frase que diu, que allò que és econòmic resulta car.

Mengem barat perquè hem hagut d'ajustar el nostre pressupost i amb tanta marca blanca veurem si al final no acabem com els colors de l'arc de Sant Martí!.  Ja procurem no emmalaltir no fos cas que hàgim de comprar els medicaments receptats, això sempre i quan, t'entri pel seguro, perquè si no és així ja has begut oli, probablement la recepta et caducarà esperant a ser utilitzada, llàstima que aquesta no s'hi pugui asseure!.

Jo mateixa ahir vaig haver de comprar a la farmàcia unes gotes pels ulls que en diuen llàgrimes artificials, i no vegeu si em van rajar les meves quan em van dir el preu, de poc que no les torno demostrant-li al farmacèutic que ja no les necessitava, però és clar tampoc cal anar ensenyant el cul, per tot arreu. I parlant de culs, després me'n vaig anar de pet a un supermercat que està molt de moda ara, (i per cert que d'aquest n'han proliferat molts amb poc temps, no sé jo si serà per la facilitat en què es rumoreja que han aconseguit els terrenys) per comprar quatre coses que em feien falta; paper higiènic, sucre, llet i uns salvaslip. Les dones ja ho tenim per la mà això de comprar-ne, però entenc perfectament que el nostre marit, company, parella o amic s'acolloneixi si ho ha de fer, perquè l'assortiment que hi ha d'això és molt superior a les tipologies del cafè, i mira que n'hi han!, ara ja només faltaven les capsuletes. Però bé el cas, és que miro marques, preus i òbviament els ulls se'm claven a les que hi posa salvaslip clásico a un euro. Jo com no podia ser d'altra manera m'hi vaig llençar al damunt, com qui agafa l'última barra de pa del forn. Així que satisfeta me les emporto a casa. I avui quan les he estrenades que us haig de dir... que ni el cul de la meva preciosa neboda s'hi podria ajustar, i això que la nina té només 4 anys.
Per Déu nostre senyor, com s'atreveixen a enganyar-nos de tal manera. Quan ho he vist he hagut de tornar a llegir la capsa perquè m'he pensat que després de 20 minuts intentant triar, potser encara m'havia equivocat i me n'havia agafat d'aquells per posar al tanga, però no ha estat així. La vista no em va traicionar Salvaslip clásico ben clar que ho diu. Au, ara vés i fota't, que perquè em tapin una mica me'ls hauré de posar de dos en dos. Ja ho veieu, més ràpid que els gastaré i més aviat que me n'hauré de comprar uns altres.


Tinc una amiga que és metgessa i us en faríeu creus del que m'explica, els treballadors de ras, hi van gairebé amb els membres amputats subjectats per simples tiretes o venes, tot per no perdre la remuneració de la jornada laboral.

Ai làs! i després ens horroritzen les pel·lícules Gore!. Sí el que fot fàstic de veritat és el que li està passant a molta gent, pel simple fet de viure.
Però què hi farem? els que anem justos de diners no tenim alternativa, ens tenen ben agafats pels ous. Això sí pobrets però alegrets.