Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 9 de gener del 2014

M'agrada el Nadal!







M'agrada el Nadal....


Així comença un dels poemes del festival de Nadal del meu fill.
Espectacle que per a molts/es és una estona d'histèria col·lectiva, ja que sovint estem més nerviosos els pares per allò que el nen no es quedi en blanc, després d'estar dies i dies assajant a casa, que no pas els protagonistes. I si portes la càmera de fotos i et vols col·locar a primera fila, comences amb timidesa, i acabes perquè t'importen una merda els qui tens darrere per tal d'aconseguir una bona imatge del teu fill. I després de tantes emocions amb les cançons i el poema et veus amb l'obligació de mostrar la teva satisfacció al personal docent de l'escola, no pensessin que ets una mare freda i insensible. I el millor és quan has d'establir conversa amb pares amb qui ensopegues sense voler i amb els que gairebé després de no sé quants anys de veure-us, mai no hi has creuat paraula.
Però tot i així marxes satisfeta i respires profundament perquè saps que comença un parèntesi especial, en la teva vida rutinària.
En aquest moment és quan et deixes portar per la fantasia i t'imagines uns dies plens de tendresa amb els qui t'envolten. Et vénen al cap imatges idíl·liques on planeges amb il·lusió les vacances més esperades per als petits, per allò dels regals i la màgia. I quan ja t'has posseït i el teu cap està ple de postals nadalenques a l'estil d'en Norman Rockwell, apareix un llum vermell (no pot ser de cap altre color) que s'encén al teu cervell i t'avisa que la realitat en aquest cas no supera la ficció.
Aleshores et desinfles com un coc tret abans d'hora i comences a pensar com us ho fareu per anar a comprar els regals sense que els nens se n'adonin. Això comptant que t'hagin ingressat la nòmina a temps, perquè si no ja faràs mans i mànigues!. I com qui té el repte d'acabar un trencaclosques, tu planifiques cada dia festiu: amb qui faràs cagar el tió? amb qui dinaràs el dia de nadal?, amb qui el de Sant Esteve?, amb qui acomiadaràs l'any? i amb qui celebraràs els reis?

Amb el risc que normalment comporten les trobades familiars, en aquesta època de l'any es veuen especialment afectades per la forta sensibilitat entre tots els presents. I tu que no ets practicant, pregues a Déu (és el més adient) que la cosa no acabi amb la fava del tortell al cap del qui no et pot veure, o un tap de cava, disparat amb mala llet et buidi l'ull deixant-te guerxo i marcant així l'inici del nou any.

I, com si el temps s'hagués accelerat, et trobes fent cagar el tió amb els teus fills amb un estrès marcat per la immediatesa sense saber a on has amagat els regals, i corres a escalfar el bastó amb un intent desesperat de frenar els nens que estan desesperats per trobar els regals sota el cul del tronc màgic.
Passades unes hores ja estàs assegut a taula dinant amb la família, amb els nervis d'haver arribat tard per culpa del temps destinat a trobar aparcament. Perquè ja se sap que les multes aquells dies proliferen, fent l'agost dels qui les posen, sense tenir cap indici de compassió en dies tan assenyalats. I així successivament passes Sant Esteve, cap d'any i Reis, a on fins i tot la cavalcada és resolt amb poc més de 20 minuts. I tot ha passat tan de pressa que no has pogut assaborir res del què havies planejat.

Així que ja estàs portant els nens a l'escola i atrapada per la quotidianitat, cada dia ets més conscient que vius la vida dalt d'un tren d'alta velocitat, fent equilibris per no descarrilar en qualsevol tomb.

Una altra vegada, si és que hi és, compraré amb antelació el bitllet per la màquina de vapor. Les carraques velles tenen l'avantatge que ho fan tot més lent.





Ara ve Nadal, 
matarem el gall,
i a la tia Pepa
 li donarem un tall.


Que hi fas aquí Pepa
 que hi fas aquí dalt?
- 
Em rento les mitges
 i el meu davantal, 
per anar bonica
el dia de Nadal.


Per què cantes ara
 si dorm l'Infant?
- Jo canto i refilo 
perquè el dia és gran.
Flor d'un lliri, lliri;
flor d'un lliri blanc.


Ara ve Sant Roc
 matarem el porc 
i a la tia Pepa 
li donarem un poc.

Per cert les Pepes estan de sort, són les que s'ho foten tot!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada