La idea d'aprofitar les nits per a fer alguna cosa de profit (no cal malpensar, em refereixo a treballar), ha estat un dels meus propòsits diaris des de fa anys. Peró la son no m'ho ha permès, ja se sap amb dues criatures acostumades a adormir-se amb la mare i sense tenir jo la capacitat per desdoblar-me, la cosa ha estat ben difícil, més aviat com deia o diu el nostre benvolgut pallasso Tortell Poltrona, amb aquell magnífic circ de puces, ha resultat un "difícil exercise".
Però ara no fa pas gaires dies parlant amb una coneguda que es troba en una situació familiar semblant, em va comentar que portava un mes treballant de nits. I consti que no fa de Pepa! es diu Olga, i més aviat es dedica a les arts gràfiques, és creadora de còmics, i ran d'un encàrrec per part d'una coneguda editorial, s'ha hagut de treure hores de son per dedicar-les a pencar, això sí, a base de cafès. Així que després d'aquella conversa em vaig plantejar que potser li hauria de seguir l'exemple i provar-ho. Tenint en compte que els meus intents de treballar en horari diürn han estat un fracàs, perquè jo no sé les dels altres, però les meves criatures quan s'ensumen que sóc a l'estudi ja els hi falta temps per a ser-hi. I quan no hi ha hagut baralles entre els nens per triar entre Bola de Drac o Merlín el Encantador ignorant-me completament, m'he trobat al petit intentant arrancar les peces del teclat, i quan no, he hagut de seure'm amb tots dos a sobre (es veu que això de fer servir cadires diferents a casa no s'estila gaire) l' un sobre les cames i l'altre ben enganxat al darrera amb la seva pelvis clavant-se'm a l'esquena, ben mirat aquest també podria resultar un bon número de circ!. I la veritat és que moments d'histèria i cridòria no me'n calen més dels necessaris, que no oblidem que ja tenim una edat i que la paciència és una virtut que defineix al Santo Job, i no una qualitat constant en la resta dels mortals.
Així que havent posat fil a l'agulla em trobo que els nens ja dormen sols, sense gaudir de la meva companyia i jo estic treballant en hores intempestives, acompanyada del silenci que omple el pis i que només es veu interromput per la respiració dels qui dormen, deixant-me sola a la fi, per poder donar sortida a les meves petites inquietuds.
Potser tants anys de sacrifici hauran valgut la pena.
Per a aquells que no sàpiguen qui era el Sant Job, aquí deixo un resum que he trobat per google sobre aquest personatge. Confesso que després d'haver-m'ho llegit he decidit treballar més el tema de la paciència.
Según la Biblia, Job era un hombre rico y afortunado: poseía 7.000 ovejas, 3.000 camellos, 500 pares de bueyes, 500 asnos y numerosos obreros, además de una bella mujer y 10 hijos bien avenidos.
Job destacaba principalmente por su gran comportamiento, siempre preocupado por no ofender a Dios. Tal era así que la conducta llamó la atención de Satanás, quien un día le propuso al Señor que probara a su discípulo. El Diablo lo tenía claro: si Job perdía su riqueza y las cosas empezaban a irle mal, cambiaría de actitud y terminaría traicionando a Dios.
Satanás se equivocó: Job superó dificultades de todo tipo -calamidades climatológicas, robos, enfermedades,…- con gran humildad, paciencia ilimitada y fidelidad incondicional.
Dios, orgulloso y agradecido, compensó al santo Job con el doble de los bienes que tenía. Éste vivió una larga vida de 140 años y fue muy feliz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada