Quin divertiment!

No em fa res sentir-me escèptica, diferent o fins i tot mare desnaturalitzada, quan es tracta d'anar al parc amb els nens. Aquest és un fet que em causa un estrès físic i emocional molt per damunt de les expectatives pròpies.

Ja surts de l'escola amb aquelles bestioles anomenades fills, que sembla que surtin dels "encierros" dels "San Fermines" quan deixen anar els toros!.

I tu que has planejat una estada idíl·lica al parc amb ells, jugant tranquil·lament amb el cubell i les pales a la sorra, o gronxant-los mentre escoltes bellugar els arbres, et trobes que la crua realitat és una altra: ni portes cubell ni pales, ni gronxes tranquil·lament als nens, sentint la brisa a la cara. 

El que sents és una cridòria desfermada, provocada per tota la canalla que entre corredisses bramen, com si estiguessin sols al món. I mentre vas mirant que el gran, que comparteix pilota amb els imitadors de Cristianos i Messis, conscient que ell s'hi esforça però en el fons saps que mai no es classificarà en cap categoria, no es faci mal, no pares de perseguir al petit, que fent-se el gran experimenta pujant i baixant sol pels tobogans que són per nens més grans. I clar patidora que és una, no pot estar asseguda com la resta de mares, que contemplen des de la llunyania amb una desfermada seguretat, com els seus fills desafien sovint la llei de la gravetat.

I vet aquí que intentes mantenir la dignitat entre cares conegudes i no tant, i somrius amb un posat de tòtila que és el que predomina entre la majoria de les mares que comparteixen l'espai lúdic. No cal dir que quan pares l'orella en alguna de les converses, te n'adones compte que la gent té una necessitat desesperada de comunicar-se amb els altres, perquè xerrar ho fan molt, però que els diàlegs tinguin contingut, això ja és una altra cosa.

Per sort sempre ens queda l'excusa d'estar per als petits energúmens, sobretot quan veus que les empentes per aconseguir pujar abans als artefactes que ens ofereix el parc, o mirar de compartir els estris que ha deixat algun dels seus propietaris, poden acabar com el rosari de l'aurora. Moralina: Si estàs al ball, has de ballar! Així que buscarem alternatives.

Medicaments i components!.

Realment memoritzar els noms d'alguns medicaments és un os. No per falta de capacitat, sinó més aviat perquè o bé són d'alló més vulgars o bé perquè són tan enrevessats que resulta impossible recordar-te'n. Sense anar més lluny en posaré d'exemple un que anuncien aquests dies i que té per finalitat fer anar de calces a qui li costa, i s'anomena Micralax Macrogol. I jo que penso... (darrerament ho faig sovint això d'exercitar les poques neurones disponibles) és un avís que el que et pot sortir és abastament més gran del que et puguis imaginar i no patiràs per encertar-la?. 

D'altres en canvi són mega-complicats tipus Atorvastatina , Gemfibrozilo o Enalapril, aquest últim és per a compensar la tensió arterial, pobre del que no se'n recordi quan el vagi a comprar, abans que pugui emetre qualsevol só,  ja li haurà agafat un cobriment de cor.

Amb el que ens ha costat aprendre'ns Ibuprofè i paracetamol!. No podrien ser noms tant simples com Dolorac, que ja tens clar que és per dolors diversos. 

De fet quan mires la composició d'alguns d'aquests productes,  ja directament t'escagarrines!. No saps mai si es millor pendre'ls o morir.

Ara em ve al cap un que el recomanen per reforçar la calç dels ossos, és diu Calcinatal que no sabem sí en fa l'efecte, però que causa una certa impressió quan llegeixes un dels seus components: Esperma de balena, alça!. Ma germana Ceci és una de les usuàries del producte i de moment no fa la pinta de catxalot!.  Però en aquest cas el més preocupant de tot és qui ha estat el fera que ha gosat aconseguir que la balena fes tan amable aportació?, i com s'ho ha manegat?. Ai quines palles mentals, i mai millor dit. 

És cert que la medicina ha evolucionat, gràcies a molts científics. Tot i que  de vegades  tinc la sensació que els que no hem evolucionat al mateix ritme, som la resta dels humans. Perquè sinó és així perquè els hi posen aquests noms tan vulgars als nostres productes que suposadament és vénen pel benestar de la salut?, potser arribarà el dia que algú ens facilitarà la feina. 

Mentrestant donem gràcies a la comprensió dels farmacèutics que amb paciència solen interpretar el que per nosaltres és un altre idioma.

LA PUBLICITAT!

Us heu plantejat mai com deu ser la persona que programa la publicitat a la televisió? Jo ja fa temps que hi dono voltes.

El cas és que tinc comprovat que cada cop que encetem un dels àpats diaris, bé sigui esmorzar, dinar o sopar, coincideix amb un d'aquells anuncis tan horripilants de fongs a les ungles dels peus, o de la porqueria que s'acumula a la boca si no et rentes bé les dents, o pitjor encara, una parella que va calenta i quan es tracta de netejar la cuina es magregen fins a esclatar, (confesso que vaig comprar el producte amb la il·lusió que em passés el mateix, i haig de dir que ni de bon tros va marxar el greix!). I no cal dir el dels condons que ja sé que tractant-se d'això per nassos han de publicitar el sexe, perquè a mi que no em vinguin amb hòsties però això de fer l'amor ja no té ganxo, si més no, és el que ens fan veure, i no vull ser carrinclona, però que aquests anuncis te'ls fotin mentre estàs dinant amb els teus fills petits té molla!.
Que forma part de la vida? és així, però cal que tot això ho programin en horari com ho diré.... diürn? Potser és per això que després les criatures van tan avançades amb certes coses. No m'estranya si resulta que ho tenen constantment present, ja no només per les pel·lícules que lògicament jo no sé a casa dels altres però a la meva ja procurem evitar les que tenen un contingut violent o sexual, però haver-t'ho d'empassar de totes totes quan ens posen publicitat em sembla bastant heavy. 
Així doncs no és d'estranyar que el teu fill quan veu que has comprat unes postres fetes amb pasta follada et miri rient i et digui que la vol provar! I tu li has de fer entendre que és pasta de full amb la que es fan els croissants, però que ningú se l'ha passat per la pedra. O de sobte et fa preguntes que tu a la seva edat no haguessis ni gosat imaginar, tipus: Costa molt de fer això? Com es fa? Ho fas molt amb el papa? I bé jo aquí sí que ja perdo els estreps, què vol dir que ara haig de passar comptes amb el fill sobre quan i on exercito algun dels muscles de la meva anatomia? Va home va!, on anem a parar. Prego a totes les televisions i canals del món que s'ho plantegin a l'hora de programar els anuncis i el contingut dels mateixos. Ja que sinó ja em veig proposant a l'escola una extraescolar sobre els ets i uts de la qüestió no fos cas que no superin les espectatives que els hi hem anat creant.

CACA!

Un fuet amb bacteris de nadons podria suplir la dieta de probiòtics als intolerants als làctics (ACN)

Investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (Irta) de la Generalitat han obtingut un fuet que incorpora bactèries de l'àcid làctic potencialment probiòtiques. Aquestes bactèries s'han obtingut a partir de femtes de nadons sans, i després de purificar-les, cultivar-les i observar-ne les característiques s'han utilitzat com a cultiu iniciador per obtenir el fuet potencialment probiòtic, baix en sal i en greix, adequat per a persones que no poden ingerir làctics. D'aquesta manera, consumint deu grams diaris d'aquest embotit podrien assolir la ingesta recomanada de probiòtics. Ara, el producte està en la fase d'estudi en humans per comprovar els efectes probiòtics esperats.

Al tanto amb la notícia!!! Això va sortir l'altre dia al diari, i vaig haver-m'ho de llegir dos cops per saber realment que després de tanta parrafada en realitat estaven parlant de Caca!. Pobres intolerants a la lactosa estic convençuda que n'hi ha que preferiran continuar patín els efectes de la llet, que no pas ingerir merda!. Això cas que quan comercialitzin el producte anomenat "fuet", posin els ingredients de què està fet. Pot ser tot un espectacle veure les reaccions dels qui es mirin l'etiqueta dels components, tendència actual de molta gent amb problemes d'intoleràncies o al·lèrgies. Clar que l'empresa que decideixi distribuir-ho haurà de tenir els collons més ben plantats, ja que tot i amb el màrketing i les ganes que hi hauran de posar, no tindran més opció que mostrar l'orígen humà de l'anomenat embotit.

Ai làs, que fort tot plegat!, ja em veig les mares de les criatures a les portes de l'institut (Irta) oferint a bon preu les deposicions fetes pels seus fills. I em pregunto jo, serà caca fresca? és a dir del moment? del dia?. O serà caca congelada?. Ai no ho veig clar això. Començo a pensar que potser hi ha una campanya, ideada per algun geni, perquè la gent sense recursos pugui alimentar-se ni que sigui a preu de.....quisca. 

Perquè no hem d'oblidar que setmanes enrere també al telenotícies informaven dels beneficis de consumir insectes i fins i tot meduses!. Així que prepareu-vos aquest estiu, segur que n'hauràn deixat anar  a consciència d'aquestes bèsties, i encara et diran que ets un privilegiat si et piquen. Potser serà el moment que naltros oferim  el verí a bon preu!. 

Quins pebrots que tenen tots aquests que ens volen fer passar per un cos d'agulla!. Jo amb ells sí que els hi faria menjar merda i de la grossa!. 

Sexualitat!!!.

Les vetllades familiars sempre són engrescadores, les passis amb qui les passis. No importa la quantitat de gent amb qui quedes, sinó la qualitat de les persones amb qui comparteixes un moment de la teva insignificant vida.

L'altre dia sopant a casa l'Eva, vam compartir rialles amb els meus nebots, de vegades ja no cal empassar-se ni una gota d'alcohol perquè la ximpleria ja ve donada per la situació. Doncs estàvem parlant d'amics i amigues, de parelles i de follamics com en diuen també ara, quan de sobte el meu nebot fent-se l'entès en la matèria ens comenta que hi ha una nova postura per practicar sexe anomenada Miner. I ell què en sabrà d'això!, encara que sigui un adolescent amb un gran poder d'imaginació i un entusiasme desmesurat per saber més d'aquest tema, només té 14 anys. I clar sa mare i jo que només ens portem encara no un any, ens vam mirar estranyades de la nostra ignorància a la vegada que amb una sensació de carrinclonisme clàssic i avorrit. Vam comentar la diversitat de postures que es deuen inventar intentant no copiar gaire les ja consolidades per tantes i tantes generacions. Ens vam deixar portar somniant miners (no els que van a la mina de veritat que pobres ja fan prou jugant-se la vida) dels que podrien formar part de qualsevol grup de boys, de qualsevol show o acomiadament de soltera. I fins i tot en plena bogeria vam escenificar l'entrada triomfal d'aquest espècimen amb la seva suor enganxada a la pell i marcant els abdominals igualment suats acompanyats d'eròtics moviments amb pics i pales, quan tot d'una la meva neboda que està dotada d'una extraordinària maduresa poc freqüent a la seva edat, (18) i amb una veu com si fos la de la saviesa rectifica al nen tot dient-li Missioner, és el Missioner. I així com si ens avoquessin una galleda d'aigua freda, i haguéssim intercanviat els papers, les dues germanes ens la vam quedar mirant, intentant dissimular la nostra admiració pel seu coneixement. I un cop més es confirmava que per molta fantasia que els més joves hi vulguin posar, les tradicions continuen imposant-se a la modernitat. D'aquesta manera vam congratular-nos pensant que no estem tan desfasades i que no cal pensar que ens hem quedat fora de circuit. Perquè tot plegat per molta frontera dels 40 que hàgim passat no ens hem d'acomplexar, ja que l'experiència que hem adquirit al llarg d'aquest temps ens fa coneixedores de moltes de les coses que hi ha al món.
Això sí cada cop estic més convençuda que el millor home que pots trobar a la teva vida, ets tu mateixa, tal com diu la Sílvia Soler al seu llibre  39 + 1.

Per cert aquí teniu l'enllaç a un vídeo de Magic Mike, una pel·lícula que va de la vida de diversos strippers, on hi trobareu de ben segur el nostre miner. No és una gran pel·lícula, amb un gran missatge ni unes grans interpretacions. Això sí us hi podreu recrear la vista tan com vulgueu.
http://www.youtube.com/watch?v=8AnW97qET4E