Us heu plantejat mai com deu ser la persona que programa la publicitat a la televisió? Jo ja fa temps que hi dono voltes.
El cas és que tinc comprovat que cada cop que encetem un dels àpats diaris, bé sigui esmorzar, dinar o sopar, coincideix amb un d'aquells anuncis tan horripilants de fongs a les ungles dels peus, o de la porqueria que s'acumula a la boca si no et rentes bé les dents, o pitjor encara, una parella que va calenta i quan es tracta de netejar la cuina es magregen fins a esclatar, (confesso que vaig comprar el producte amb la il·lusió que em passés el mateix, i haig de dir que ni de bon tros va marxar el greix!). I no cal dir el dels condons que ja sé que tractant-se d'això per nassos han de publicitar el sexe, perquè a mi que no em vinguin amb hòsties però això de fer l'amor ja no té ganxo, si més no, és el que ens fan veure, i no vull ser carrinclona, però que aquests anuncis te'ls fotin mentre estàs dinant amb els teus fills petits té molla!.
Que forma part de la vida? és així, però cal que tot això ho programin en horari com ho diré.... diürn? Potser és per això que després les criatures van tan avançades amb certes coses. No m'estranya si resulta que ho tenen constantment present, ja no només per les pel·lícules que lògicament jo no sé a casa dels altres però a la meva ja procurem evitar les que tenen un contingut violent o sexual, però haver-t'ho d'empassar de totes totes quan ens posen publicitat em sembla bastant heavy.
Així doncs no és d'estranyar que el teu fill quan veu que has comprat unes postres fetes amb pasta follada et miri rient i et digui que la vol provar! I tu li has de fer entendre que és pasta de full amb la que es fan els croissants, però que ningú se l'ha passat per la pedra. O de sobte et fa preguntes que tu a la seva edat no haguessis ni gosat imaginar, tipus: Costa molt de fer això? Com es fa? Ho fas molt amb el papa? I bé jo aquí sí que ja perdo els estreps, què vol dir que ara haig de passar comptes amb el fill sobre quan i on exercito algun dels muscles de la meva anatomia? Va home va!, on anem a parar. Prego a totes les televisions i canals del món que s'ho plantegin a l'hora de programar els anuncis i el contingut dels mateixos. Ja que sinó ja em veig proposant a l'escola una extraescolar sobre els ets i uts de la qüestió no fos cas que no superin les espectatives que els hi hem anat creant.
El cas és que tinc comprovat que cada cop que encetem un dels àpats diaris, bé sigui esmorzar, dinar o sopar, coincideix amb un d'aquells anuncis tan horripilants de fongs a les ungles dels peus, o de la porqueria que s'acumula a la boca si no et rentes bé les dents, o pitjor encara, una parella que va calenta i quan es tracta de netejar la cuina es magregen fins a esclatar, (confesso que vaig comprar el producte amb la il·lusió que em passés el mateix, i haig de dir que ni de bon tros va marxar el greix!). I no cal dir el dels condons que ja sé que tractant-se d'això per nassos han de publicitar el sexe, perquè a mi que no em vinguin amb hòsties però això de fer l'amor ja no té ganxo, si més no, és el que ens fan veure, i no vull ser carrinclona, però que aquests anuncis te'ls fotin mentre estàs dinant amb els teus fills petits té molla!.
Que forma part de la vida? és així, però cal que tot això ho programin en horari com ho diré.... diürn? Potser és per això que després les criatures van tan avançades amb certes coses. No m'estranya si resulta que ho tenen constantment present, ja no només per les pel·lícules que lògicament jo no sé a casa dels altres però a la meva ja procurem evitar les que tenen un contingut violent o sexual, però haver-t'ho d'empassar de totes totes quan ens posen publicitat em sembla bastant heavy.
Així doncs no és d'estranyar que el teu fill quan veu que has comprat unes postres fetes amb pasta follada et miri rient i et digui que la vol provar! I tu li has de fer entendre que és pasta de full amb la que es fan els croissants, però que ningú se l'ha passat per la pedra. O de sobte et fa preguntes que tu a la seva edat no haguessis ni gosat imaginar, tipus: Costa molt de fer això? Com es fa? Ho fas molt amb el papa? I bé jo aquí sí que ja perdo els estreps, què vol dir que ara haig de passar comptes amb el fill sobre quan i on exercito algun dels muscles de la meva anatomia? Va home va!, on anem a parar. Prego a totes les televisions i canals del món que s'ho plantegin a l'hora de programar els anuncis i el contingut dels mateixos. Ja que sinó ja em veig proposant a l'escola una extraescolar sobre els ets i uts de la qüestió no fos cas que no superin les espectatives que els hi hem anat creant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada