Quin començament!

És desesperant, m’aixeco i ja no trobo les meves ulleres, això em fa està molt incòmoda. 

Tinc tant de mal a l’angina esquerra que el dolor m’arriba a l’ull passant abans per l’orella. Gairebé no puc pronunciar paraula, quina merda!, s’hi hi afegeixo que m’ha vingut la regla, i que la berruga que em van cremar de l’ingle, ara s’ha convertit en una cosa rara, podríem dir que el matí es presenta com aquests darrers dies: MERDÓS!. 

Penso en trucar a la Miri per consultar-li quin dels medicaments que tinc a casa (excloent-hi l’ibuprofeno i el paracetamol que són definitivament els que m’anirien bé i no en queda cap), em pot servir per frenar el malestar i què em trobo?: que no tinc telèfon, no puc marcar perquè el meu fill petit, a base d’òsties amb la seva comèdia de fer veure que truca als familiars i coneguts, se l’ha carregat.  Em decideixo per desmuntar l’aparell i veure si les tecles estan ben posades i resulta que em prou feines puc treure els cargols “extra-small” que hi porta.

Després d’estar patollant força estona i amb les mans tremoloses he decidit deixar-ho córrer. 

Està clar que avui no serà un bon dia. No puc trucar perquè l’aparell no em funciona. No em puc prendre cap dels medicaments que tinc aquí perquè no he pogut consultar quin m’aniria millor. No puc anar a la farmàcia perquè només tinc 5 euros per passar el que queda de mes i tampoc em puc carregar el mòbil pel mateix motiu.

Així doncs espero rebre alguna trucada i sigui pel motiu que sigui, voldrà dir que encara n’hi ha que es pensen que els puc servir d’alguna cosa. D’aquesta manera sabré que no estic aïllada del món, tot i que sí ho començo a estar de la vida.

Dia.....bé no sí a quin dia estem, se que estem a finals de juliol del 2013.